AVALUACIÓ

L’avaluació consta de dues parts. Una part teòrica que puntuarà el 60% i una part pràctica que serà el 40%. En primer lloc, l’examen (Annex 4) que es realitzarà al final del tema centrant-nos en els següents criteris d’avaluació:

• Identifica els elements d’un polígon i calcula el seu perímetre.
• Distingeix els polígons regulars dels irregulars.
• Classifica els polígons segons el seu nombre de costats.
•  Agrupa els triangles segons els seus angles i els seus costats.
• Ús dels polígons per a resoldre un problema quotidià.
• Treballa en equip i individualment de forma adequada.
• Utilitza i realitza materials didàctics.

 

I per últim, s’avaluarà les pràctiques realitzades a classe per grups i les entregades individualment. Per a avaluar les pràctiques grupals, el docent després de finalitzar el tema, passarà a cada alumne una fitxa (Annex 5) on avaluarà a cada membre del seu grup i s‘avaluarà també ell mateix.

Tota l’avaluació està enfocada fins als alumnes. Amb ella comprovarem els coneixements que han aprés i veurem si s’han aconseguit o no i de quina manera, els objectius proposats pel docent.

ACTIVITATS

Tasca final: Construir i destruir.

El professor donarà un text instructiu (Annex 3)  per a realitzar les figures del Tangram amb goma eva. A continuació, amb les parts del Tangram experimentaran individualment per a realitzar diferents polígons i calcaran cada polígon realitzat en un full i després exposaran per grups les seues característiques.

Es practica la comunicació oral i el text instructiu.

Annex 3: Text instructiu Tangram.

Per a començar aquesta activitat es realitzaran les peces que componen el joc xinés del Tangram individualment.

En primer lloc, calcaran la plantilla en forma de quadrat en la goma eva i l’han de retallar. Seguidament, dibuixaran una diagonal del quadrat i una paral·lela que passa pel punt medi d’un costat.

En segon lloc, traçaran l'altra diagonal fins a la línia paral·lela de la diagonal anterior. Després, a la primera diagonal calcularan els punts medis.

Finalment, el primer punt medi s‘ajuntarà al punt on s’uneix a  la recta paral·lela i la diagonal per a formar el romboide i un triangle. L’altre punt medi s’ajuntarà a un dels extrems de la recta paral·lela formant un quadrat i un triangle.

ACTIVITATS

Activitat 2: Endevina endevinalla.

La mestra posarà en una part de la classe al sòl de terra diversos fulls amb les característiques dels diferents polígons. Alguns fulls portaran errades i altres no. Per grups, un alumne agafarà un full i lligarà el fragment descriptiu (Annex 2) de les característiques dels polígons i la resta del seu grup endevinarà a quin polígon pertany o si hi ha alguna errada en les característiques.

En aquesta activitat, els alumnes treballaran el text descriptiu, la comprensió oral i lectora.

Annex 2: Fragment descriptiu polígons.

Polígon................................................

Característiques:

1. Tinc quatre costats.

2. Els meus costats oposats són paral·lels.

3. Els meus angles són de 90º.

4. Els meus costats no són tots iguals.

5. Tinc quatre vèrtexs.

6. Tinc dos diagonals.

7. No sóc un polígon.

Activitat 3: Manipula per a aprendre.

La professora tindrà preparat un mini poble amb els senyals de trànsit als seus carrers, paregut al parc de trànsit d’Elx i els alumnes hauran de passar i fixar-se amb quins polígons apareixen. A continuació mitjançant grups amb els senyals agafaran les mides reals i calcularan el perímetre al quadern de classe.

D’aquesta forma es practica els numerals i la regla del DUC.

ACTIVITATS

Per a treballar els polígons, he creat quatre activitats per a aquesta sessió. La majoria de les activitats tenen l’ajuda de diferents materials didàctics per a assolir els coneixements apresos. Aquests són construïts per l’alumnat i amb objectes de baix preu que imiten a materials ja construïts com el Tangram, etc. Totes les activitats es realitzaran a la Ciutat de les Arts i les Ciències a València a les seues sales.

Amb aquestes activitats pretendrem que l'alumne treballe aquest tema d'una forma pràctica i lúdica.

Activitat 1: Descobrir aprenent.

La professora posarà un vídeo de la vida quotidiana en l’antic Egipte on apareixen diferents polígons. Després, els alumnes mitjançant un debat diran els polígons que han aparegut. Per últim, faran una fitxa (Annex 1) per a emplenar els polígons amb el seu nom.

 Els alumnes coneixeran el vocabulari específic del tema: triangle, quadrat, rectangle, rombe, romboide, rectes, costats, angles, diagonals etc. , treballaran la comprensió auditiva i la comunicació oral.

CONTINGUTS

En aquesta ocasió classifiquem els triangles i els quadrilàters.

 

Classes de triangles:

Els triangles es poden classificar tenint en compte diferents criteris:

1. Segons els seus costats:

• Triangle equilàter: tots els seus costats són iguals.
• Triangle isòsceles: té dos costats iguals.
• Triangle escalé: tots els seus costats són diferents.

2. Segons els seus angles:

• Triangle rectangle: amb un angle recte i dos aguts.
• Triangle acutangle: tots els seus angles són aguts.
• Triangle obtusangle: un dels seus angles és obtús.

 Classes de Quadrilàters:

1. Paral·lelograms: els seus costats són paral·lels dos a dos. Es poden classificar en:

• Quadrat: 4 costats iguals i 4 angles rectes.
• Rectangle: 4 costats iguals dos a dos i 4 angles rectes.
• Rombe: 4 costats iguales, i 2 angles aguts i 2 angles obtusos.
• Romboide: 4 costats iguals dos a dos, i 2 angles aguts i 2 angles obtusos.

2. No paral·lelograms: aquells que no compleixen aquesta condició i poden ser:

• Trapezi: Tenen 2 costats paral·lels i altres 2 no.
• Trapezoide: Cap dels seus costats és paral·lel.

CONTINGUTS

A continuació, començaré explicant els continguts teòrics relacionats amb els polígons.

En primer lloc, Què és un polígon? Quins són els seus elements?, Com es calcula el seu perímetre? i tipus de polígons segons el nombre de costats.

 

Un polígon és una figura geomètrica limitada per segments. Exemples:

 

 

Els elements dels polígons són:
 

1. Costats: són els segments que formen un polígon.

2. Angle: és l'obertura que formen dos costats consecutius.

3. Vèrtexs: són els punts on es troben els segments.

4. Diagonal: És el segment que uneix dos vèrtexs que no són consecutius.
 

 

 

 

El perímetre d'un polígon és la suma de les longituds de tots els seus costats.

Per exemple, el perímetre d'aquest polígon seria de 12km, perquè cada costat mesura 3 km.

 

3+3+3+3=12km

 

 

Tipus de polígons:

1. Polígon regular, quan tots els costats i angles són iguals.

 
 

 

 

2. Polígon irregular, quan els costats o angles no són iguals. Per exemple:

 

 

 

Els polígons reben diferents noms segons el nombre de costats i podem classificar-los: 

 Triangle (3 costats)           Octògons (8 costats) 

 
Quadrilàters (4 costats)     Enneàgons (9 costats)

 
Pentàgons (5 costats)         Decàgons (10 costats)

Hexàgons (6 costats)          Hendecàgons (11 costats)

Heptàgons (7 costats)         Dodecàgons (12 costats)

 

CONTINGUTS I COMPETÈNCIES

Els continguts que es desenvoluparan corresponen als polígons de la rama de la geometria que són:

Continguts Cognitius:

• Classificació dels polígons mitjançant diferents criteris.
• Comparació dels diferents tipus de vèrtexs.
• Construcció de polígons mitjançant dades.
• Exploració de formes geomètriques elementals.

Continguts Acadèmics:

• Tipus de polígons segons els seus costats i vèrtexs.
• Perímetre dels polígons.
• Característiques dels polígons.

Continguts Culturals:

• Identificació dels polígons en les nostres vides quotidianes com per exemple: a l’art, l’arquitectura, etc.

Continguts Lingüístics:

• Descripció dels polígons utilitzant el vocabulari específic: angles, diagonals, costats, etc. 

Amb aquesta unitat didàctica es treballa diferents competències, entre elles:

• Competència en comunicació lingüística.
• Competència matemàtica
• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
• Competència social i ciutadana.
• Competència cultural i artística.
• Competència per a aprendre a aprendre.
• Autonomia i iniciativa personal.
• Competència digital.

 

OBJECTIUS D'ENSENYAMENT

Els alumnes i les alumnes han de ser capaços de: 

Objectius Cognitius:

•  Calcular el perímetre de cada polígon adequadament.
•   Classificar els polígons segons els seus costats i vèrtexs.
•  Identificar les característiques de cada polígon.
•  Treballar cooperativament i individualment en les tasques matemàtiques.
•  Assolir un coneixement significatiu de les matemàtiques mitjançant un aprenentatge per descobriment.

 

Objectius Acadèmics:

•   Descobrir els tipus de polígons i les seues característiques.
•  Conèixer els polígons segons els seus costats i vèrtexs.
•  Comprendre el concepte de perímetre de cada polígon.

Objectius Culturals:

• Conèixer la importància de la geometria mitjançant els senyals de trànsit en les nostres vides quotidianes.
•  Trobar els diferents tipus de polígons en la vida quotidiana de l’antic Egipte.

Objectius Lingüístics:

•  Reconèixer el vocabulari específic de la matèria: triangle, quadrat, rectangle, rombe, etc.
•  Utilitzar la llengua com a instrument d’aprenentatge amb actitud cooperativa.
•  Identificar els tipus de texts: instructiu i descriptiu.

 

 

UNITAT DIDÀCTICA

La unitat didàctica que es planteja utilitza una metodologia basada en el model d’educació TILC que tracta d’aprendre qualsevol llengua (valencià) al mateix temps que s’aprenen continguts acadèmics(matemàtiques). A més a més possibilita la pràctica docent fent-la més atractiva i dinàmica mitjançant tot tipus de recursos didàctics per motivar a l’alumnat cap a l’aprenentatge de la matèria. Al mateix temps, utilitza la llengua en àmbits de comprensió de textos escrits com els descriptius i instructius. D’aquesta forma, el rendiment acadèmic de l’alumnat augmenta i disminueix el fracàs escolar.

He triat aquest tipus de metodologia perquè normalment s’utilitza una metodologia tradicional dirigida pel llibre de text i les explicacions en la pissarra per part del docent de matemàtiques en l’escola. Això genera que els estudiants perceben les matemàtiques com una assignatura avorrida i complexa que provoca actituds negatives com ansietat, rebuig, desmotivació, etc, per part de l’alumnat. Aquest aspecte ressalta la importància que té el tipus de metodologia que el docent utilitza a les seues classes.

 

 

CONTEXTUALITZACIÓ

He triat les matemàtiques  perquè és una assignatura molt important per afavorir el desenvolupament cognitiu de l’alumnat (els ajuda a ser lògics, a raonar ordenadament i a tenir una ment preparada per al pensament, la crítica i l'abstracció) i per les funcions que tenen els aprenentatges matemàtics en les seues vides quotidianes, per exemple: administrar diners, preparar una recepta de cuina, calcular la distància que hem de recórrer per a arribar a algun lloc, entre altres.

Dins d’aquesta matèria m’he decantat per la part de la geometria, especialment pels polígons ja que la podem trobar reflectida en diversos contexts com en l’art, el cinema, la fotografia, el disseny gràfic, els esports, els jocs, la tecnologia, l’arquitectura, la ciència i la literatura, entre altres. A més a més, el coneixement geomètric és essencial per a orientar-se adequadament per l'espai, fent estimacions sobre les formes i les distàncies. Aquest contingut es treballa des d’ infantil gràcies a la seua importància.